PARTENÓ

 

Dades bàsiques

Nom: Partenó o temple d’Atena

Arquitecte: Ictinos i Calícrates, supervisats per Fídies

Datació: s.V a.C (447-432)

Tipologia: temple, edifici de culte

Materials: marbre del Pentèlic (Àtica)

Ubicació: Acròpoli d’Atenes

Estil: clàssic, d’ordre dòric

Anàlisi formal 

Temple dòric de planta rectangular, perípter (envoltat de columnes), octàstil i amb 17 columnes als costats. Reposa sobre l’estilòbat, part superior del podium o estereòbat.

L’interior està compartimentat en 3 parts: la pronaos o vestíbul, amb una 2ª filera de columnes; la naos, on hi havia l’estàtua criselefantina de la divinitat principal, Atena Pàrtenos, dempeus i vestida amb casc, llança i l’escut sagrat; i l’opistodom, on es guardava el tresor del temple i que no comunicava amb la naos. La naos té dues fileres de columnes laterals i una posterior que envolten l’estàtua de la deessa.

No destaca per ser un temple excessivament il·luminat, però estava fet de manera que, en obrir les portes, els raigs de sol incidissin sobre l’estàtua de la divinitat.

Per la seva construcció es va utilitzar el marbre del Pentèlic i el sistema constructiu arquitravat, on els elements de suport són les columnes i els murs que suporten el pes de les bigues, l’entaulament (arquitrau llis, fris compartimentat en tríglifs i mètopes i cornisa) i la coberta a dues aigües que donava lloc a dues façanes amb dos frontons o timpans. A l’interior dels timpans hi havia unes figures que s’adaptaven a la seva forma triangular. El fust d’aquestes columnes estava format per tot un seguit de tambors units mitjançant gafes metàl·liques al mig de cada un d’ells. I, a la part superior del fust, hi ha el collarí, l’equí i l’àbac, sobre el qual hi ha l’entaulament.

És el temple més important de l’Acròpoli, concebut per ser vist des de l’exterior, i, junt amb la resta d’edificis, forma un conjunt harmoniós i estètic. Per corretgir la impressió de corba de l’ull humà, presenta en les estructures horitzontals una corba suau i les columnes s’inclinen cap a l’interior. Per corregir la impressió de concavitat dels fusts, algunes columnes són més amples a la part central. A més, l’espai intercolumni varia lleugerament segons la posició de les columnes.

Pel que fa a la decoració, es tracta d’un temple dòric amb elements jònics a l’interior, com el fris continu de la part externa de la cel·la, esculpit per Fídies, on hi havia representada la processo de les Panatenes. A més, s’han trobat restes de pintura sobre el marbre, cosa que indica que antigament estava policromat amb volors vius com el vermell i el blau.

Fídies es va encarregar de la decoració escultòrica. A les mètopes hi havia representades les 4 lluites mitològiques d’Atena i Teseu per defensar la ciutat contra els gegants (gigantomàquia), els centaures (centauromàquia), les amazones (amazonomàquia) i la guerra de Troia. En els timpans hi havia escenes del naixement d’Atena i la disputa d’Atena i Posidó per la possessió d’Atenes.

Interpretació

Període d’hegemonia d’Atenes. Pèricles va impulsar la construcció de l’Acròpoli, com un element de prestigi que representava Atenes respecte les altres polis gregues. Per finançar-lo va utilitzar el tresor de la lliga de Delfos, que desencadenà la guerra del Peloponès.

No era pròpiament un temple de culte, ja que no hi havia altar, sinó una ofrena als déus com a agraïment als seus favors. Així que tenia una funció religiosa, però, a més també propagandística, ja que pretenia enaltir el poder d’Atenes, amb la gran acumulació de riqueses, com les estàtues i tresors.

Va ser concebut com un símbol del poder polític i econòmic d’Atenes davant dels perses i les altres polis. Aquest poder es veia a través de la cultura i l’art. Les correccions òptiques que s’hi van fer per donar més harmonia van complicar la seva construcció. Això mostra una gran preocupació per la percepció visual i la proporció per tal de crear un ambient sagrat. Estava decorat amb escultures de Fídies que seguien el canon de Policlet i els seus deixebles. Al frontó oriental destaca el naixement d’Atena i a l’occidental la disputa amb Posidó. A les 92 mètopes hi ha escenes de les 4 lluites. Al fris jònic es representava la processó de les Panatenes que oferien cada 4 anys el pèplum que havien brodat a Atena.   

Pertany a l’estil clàssic dòric grec. Però té unes proporcions atípiques i un nº de columnes poc freqüent. Estava fet a escala humana i predominen les línies rectes.