"L’espai és l’element que caracteritza tant l’interior com l’exterior de l’obra arquitectònica i es desenvolupa en una realitat delimitada físicament amb la finalitat que pugui ser percebut pel subjecte. Així, es crea una sensació tant de volum com de recorregut establint el concepte de realitat física.
En mirar la història de l’art veiem que la concepció de l’espai ha anat variant. Així, si bé en la Grècia clàssica, considerant el temple regit per la proporció a escala humana com el màxim exponent de l’arquitectura, identifiquem la valoració de l’espai arquitectònic en l’exterior ja que l’edifici era considerat per ser admirat des de fora. En canvi, en la Roma clàssica es caracteritzarà per la conquesta de l’espai intern. El clar exemple el trobem en l’interior del Panteó proporcionant una sensació espacial estàtica i simètrica dominada per la monumentalitat dels murs limitadors. D’altra banda, entrats en la cristianització veiem que mentre en el romànic l’espai interior de les esglésies conté una directriu dinàmica de conduir el subjecte cap a l’altar; en el gòtic ressalta el caràcter vertical, d’ascensió ja que l’arquitectura queda reduïda als seus nervis estructurals. Tanmateix, en el Renaixement l’espai
es caracteritzarà per ser estàtic i homogeni, és a dir, ben delimitat pels murs, perfectament mesurable i mentalment aprehensible des de qualsevol punt de vista. Tot i així, l’espai en el Barroc es llibertarà de la simetria i dicotomia
trencant amb les formes clares, donant una sensació d’unitat, dinamisme i grandesa, simulant la idea de volum.
En mirar la història de l’art veiem que la concepció de l’espai ha anat variant. Així, si bé en la Grècia clàssica, considerant el temple regit per la proporció a escala humana com el màxim exponent de l’arquitectura, identifiquem la valoració de l’espai arquitectònic en l’exterior ja que l’edifici era considerat per ser admirat des de fora. En canvi, en la Roma clàssica es caracteritzarà per la conquesta de l’espai intern. El clar exemple el trobem en l’interior del Panteó proporcionant una sensació espacial estàtica i simètrica dominada per la monumentalitat dels murs limitadors. D’altra banda, entrats en la cristianització veiem que mentre en el romànic l’espai interior de les esglésies conté una directriu dinàmica de conduir el subjecte cap a l’altar; en el gòtic ressalta el caràcter vertical, d’ascensió ja que l’arquitectura queda reduïda als seus nervis estructurals. Tanmateix, en el Renaixement l’espai
es caracteritzarà per ser estàtic i homogeni, és a dir, ben delimitat pels murs, perfectament mesurable i mentalment aprehensible des de qualsevol punt de vista. Tot i així, l’espai en el Barroc es llibertarà de la simetria i dicotomia
trencant amb les formes clares, donant una sensació d’unitat, dinamisme i grandesa, simulant la idea de volum.
A més, a través de l’espai interior s’expressen els missatges de contingut d’una edificació. Això es veu reflectit en les plantes de creu llatina, significant la passió de Crist, que delimitaren l’espai en les esglésies medievals o bé en
els salons infinits dels palaus barrocs representant el poder de les monarquies
absolutistes.
els salons infinits dels palaus barrocs representant el poder de les monarquies
absolutistes.
En conclusió, l’espai sorgeix de l’addició dels elements constructius que limiten l’obra, es constata oferint una sensació de volum i recorregut en l’interior de l’obra on es desenvolupa l’activitat física i, finalment, estableix de nexe amb
l’exterior de la construcció."
No hay comentarios:
Publicar un comentario